Tenia una cartutxera amb dues pistoles de plàstic i jo practicava en treure ràpid i, després, li feia donar voltes pel damunt del meu dit índex, fins apropar-me-la a la boca per fer córrer el fum de la pólvora… igual, exactament igual. com ho veiem a les pel·lícules de l'Oest americà que tant ens agradaven i que ens deixaven veure sense cap problema. Mai vaig pensar que matava a ningú, que anar armat era propi d'un "maton" sense sentiments, o d'algú que havia fet tantes malifetes que havia d'anar preparat per respondre al foc amb foc. Per a mi era un joc, divertit, sense cap maldat i, a més, em sentia important i m'ho passava molt bé…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada