El poeta deia allò tan bonic: "Avui, demà i ahir, s'esfullarà una rosa, i a la verge més jove, li vindrà llet al pit". No sé si és ben bé així com s'ho feia anar, però la cosa anava per aquí. No parlo gairebé mai de religió i el meu respecte per a totes i per tothom és ben palès, però a mi m'emociona la màgia del Nadal, sobretot aquell Nadal basat en amor, on més d'un cor es sensibilitza i, evidentment, fa més fàcil la convivència. Nadal, cada dia és Nadal, o ho hauria de ser… si més no, per posar en pràctica la nostra capacitat per estimar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada