M'agrada veure la pluja d'estels, és un espectacle que procuro no perdre'm mai. A vegades, tot sol, em faig un cabdell perquè penso en els estels com si fossin les ànimes de les persones estimades que ja han traspassat i, clar, no puc per menys d'imaginar que algun d'aquests estels, en arribar a la terra, es poguessin reencarnar i viure un retrobament que seria d'una extraordinària felicitat total. Somiar no costa molt, veritat, veure apropar-se als meus pares agafats de de la mà i amb un somriure fora genial...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada