Somiava amb ella i m'arribava com una aura de llums... Enmig dels seus amics, ella era com un resplandor que semblava permanent, per a goig del plaer de mirar-la. M'agradava veure-la de lluny, observar-la després de més aprop i, aleshores, reparar en el seu somriure, aquells llavis del color de les cireres al sol, que van estenent gran felicitat com un núvol solejat que va omplint tota la sala. Ella impactava, era tot un plaer veure-la, poder-la agafar de la mà… i tenir-la a cau d'orella i de cor, ja fora sublim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada