Mars de blat verds maragda,
blaus de cel que pinten les aigües
de l'abraçada del riu Ebre amb el mar Mediterrani.
Un arbre que en diuen que està desmaiat,
perquè les branques romanen parsimonioses,
recreant-se en l'esglai i descansant,
fins i tot en l'aigua del desaigüe…
Un vol d'ànecs amb el coll ben estirar,
un altre de flamencs, potser una mica més majestuós
i amb el seu so habitual, unes gallines d'aigua…
per les canyes del riu, ibis, molts ibis, esplugabous
i alguna gavina a l'arrossal, el mar és prop…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada