El pare era un “sopero” total, sobretot la sopa que la mare feia amb brou de gallina criada a casa i una pasta que en dèiem colzets (galets petits) perquè tenien aquesta forma. Després, i tot i que el pare no era gaire menjador, el que més li agradava era la carn al forn, tant la de caça, com la de corral o les espatlles de xai. El pare menjava més amb la vista que amb la boca però era un home de pau i li agradava molt la bona convivència familiar. El pare ja s'haurà trobat amb la mare pel cel, segur que li farà colzets…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada