M'agraden els moments de reflexió… Quan era profe i els nens marxaven cap a casa sempre en quedaba una bona estona a la clase, era un temps per a rectificar alguna cosa o donar gràcies per haver encertat en alguna iniciativa. Avui és Nadal, ja hem dinat, hem estat bé, hem dinat genial, "made in Teresa" i, després de tot, continuó tancant els ulls, mai penso amb mi però sí, sobretot, amb el meu fill i la Teresa, que tinguin, així ho demano, allò que la seva bondat mereix en escreix… també, com no, amb la resta de la família i els amics els hi desitjo tot el bo i millor de la vida. La guerra, la fam, la destrucció del planeta, la beguda de l'enteniment de moltes persones que passegen una gran irracionalitat, sense remei…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada