Vaig volant de sol a sol com un ocell inquiet, vaig planejant per un rostoll de blat on em relaciono amb altres ocells per canviar les nostres relacions existencials. Volem de sol a sol i, com si fóssim gavines voladores, ens apropem al mar i fem alguna estada a les cordes que amarren les barques al port. És bonic volar, els humans ho fan mitjançant la imaginació, fan grans vols de plenitud feliç...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada