Podien ser de panís o de llegums, a casa de l'àvia i la mare, les feien en un calderó negre, amb col, i al final fregien un parell de pestetes (bitxo picant) i l'oli el tiraven una mica damunt de cada plat. A mi, en un principi, no m'agradaven gens ni mica, potser les de llegum encara m'entraven, però les de panís no me les podia passar. Després, amb el temps, els hi vaig trobar la seva gràcia i ara, alguna vegada, en mengem quan som al poble, a casa no, a la Teresa tampoc li agraden gaire...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada