És l'hora del pati, sona la música, avui gairebé tots els col·legis han deixat els timbres i les campanes, i surten al compàs d’algunes notes de cançons conegudes. Però avui plou, i tot i la melodia que toca, els nens no surten al pati, no hi ha cridòria, no hi ha vida, i jo que passo prop, tinc una mica de tristesa, sobretot pels alumnes que avui no faran gols ni cistelles, i els més grans no podran fer les seves festejades, tan habituals com tendres. Un pati buit, silenciat, de vacances, com a l’estiu, on no vénen ni els coloms habituals…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada