Diuen que pot nevar a cotes baixes, i jo tinc aquella il·lusió de nen petit per veure-ho tot emblanquinat. Veure aquella pau, aquella calma, aquell silenci, i de sobte, la neu, primer a petits flocs, i després com si fossin pessics de cotó fluix. I després de la contemplació sense cap pressa, anar a dormir feliç i despertar al dia següent i veure aquella enfarinada que no ha deixat res sense embellir i purificar. A Tarragona i a Deltebre que és per on em solc moure, és difícil que nevi, però somiar no em costa gaire i m’agrada…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada