La lluna de quart creixent, el sol més generós, el dia un xic més llarg, que no menys fred, sobretot per la nit. Som al mes de febrer, aquell que, quan era petit, pensava que venia de febre i, per tant, havia de ser calorós. El cert és que és curt, i que després de la costa de gener, va bé perquè es pugui arribar a fi de mes, amb una mica més de dignitat. La lluna de quart creixent sempre és una esperança, una progressió, un ànim viu…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada