tot i la pols, els vols de fulles i l’aire boig,
jo sempre acudia, només perquè hi havia
la possibilitat de que fores per allí.
Et cercava per aquell pre-hivern,
en les tardes que ja eren minses de sol.
Però tu... tu romanies a l’era,
a la pols del tropell de tanta cabra solta,
i jo allí... sempre feia cap allí,
com un clau, sense fallar mai...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada