i d’un raig de lluna es veu caure la neu,
blanquejant la foscor, nit serena,
silenci en pau, recull, llar, foc,
llibre, mà prop, cafè, i en el record...
la mare i el brou, el pare absent buscant el pa,
portes tancades, fum de llar d’amor encesa.
La nit vol participar del dia, el matí és blanc
i et convida a obrir la finestra i veure...
allò habitual, amb un bany net,
de blancs de gel al sol…
Neva, algú em va dir una vegada...
que plovia pa bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada