La vermella innocència

M’agradava apropar-me...
a ta galta de poma vermella,
i, tot fent un gir lent, fer-te un petó,
i tu et feies l’atrapada, la sorpresa,
però en un no res t’activaves
amb tota la teva deliciosa naturalitat,
i l’amor portava a l’amor,
en les seves mil expressions…
M’agrada sentir-te prop,
a cau d’orella, a tocar de mà,
i, encara que no et vegi,
trobar-me ple de tu, i si et veig...
apropar-me a ta galta de poma,
que encara té la vermella innocència
...més dolça i bonica.