saben aquelles caretes de poma dolça
que tenen les nenes de la serra,
i aquell aire de cos poc lligat,
que estaria molt millor a l’aire lliure,
doncs... alguna cosa així.
Però, a més, tenia uns ulls...
on podies veure tota la teva insuficiència,
reflectida en aquell mirall immens,
entre dolç i acollidor.
Morena, de sol natural, de cabells negres...
que cauen en cascada, sense perruqueria.
Ja sé com us ho diria...
sabeu aquell préssec que s’ha avançat a la collita
i que l’amo de l’hort reserva per la seva filla...
...així era la nena maca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada