La Teresa i jo volem anar de pobles, aquells que han quedat atrapats a l’Edat Mitjana, i que hom procura que conservin aquella aparença entre mística i bucòlica que els fa tan atractius. Allí preguntarem per la casa típica, la de tota la vida, que sap cuinar les viandes típiques i pròpies de la zona, i ens aproparem, encara més, a l’essència i l’intimitat d’aquests indrets... on el poeta esdevindria trobador, per entonar versos prop de la casa amb la finestra alta, on tenen empresonada a la seva estimada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada