En el passeig d’avui m’he emocionat una mica, tot pensant en allò que algú em va dir una vegada:
- Mira, et dono aquests cèntims, que és el que tinc, i també em dono tot jo, per si algun dia ho heu de menester…
Avui, anant ja camí de casa, m’he aturat per assaborir la pensada… i es que algú que et dona el que té, i es dona ell mateix, a més de la filla amb més classe que un pot somiar,
no té preu… Aquest era el meu sogre, una gran ésser humà, si senyor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada