La barraca fa tot el goig del món… Sota un pollancre, que es veu ple de vida, hi ha un gamber a mà, un rall penjat, una reixaga a punt, un bussó de pescar l’anguileta, per dur-lo al riu Ebre que és prop. També la bassa és encara més prop, on hi ha fotges, ànecs de coll verd i polles d’aigua... i cabeçuts que són millor que els llobarros. I el mar, que també és a tocar, amb unes anguiles de patena espatarrans, navalles i cloïsses de tota mena. Bé, nomes així per damunt, però ara ja hom sap que estic parlant del paradís, el Delta de l’Ebre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada