mai la distància es recrea ni reposa,
mai l’oblit té cap raó de ser.
Amb tu la vida sempre té recorregut,
amb l’horitzó possible, amb la mesura justa,
amb la lògica adient i a l’abast del sentit comú.
Vora teu, la pau té aquella tranquil·litat
que sembla que sigui natural...
i a disposició de tothom,
mentre veiem que no sempre es així
...i donem gràcies al cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada