Un angelet em va volar a prop...

Aquests dies hem pintat el pis, i m’he anat trobant i recol·locant, algunes coses d’aquelles que no puc llençar i que em sonen a abraçades que, de vegades, la vida et regala, i et fa creure que potser ets millor del que et pensaves… El dia de la meva jubilació, vaig rebre una carta d’una professora joveneta, tendra, sana i bonica per tots costats, amb la que solia parlar sovint i gastar-li alguna broma, tot dient-li allò de:”Que menges per estar tant bonica, filla meva”, a més d’aconsellar-la en les seves primeres passes a l’escola. La carta deia així:
“Pere gracies… però gracies de veritat i de tot cor. Tots aquests anys, en els que he tingut el plaer de ser companya teva he gaudit d’una gran persona. Els teus consells, sempre tan savis, els teus somriures matiners, sempre tan tendres, les teves paraules sempre tan dolces… Cada instant que he passat al teu costat, m’ha enriquit i fet créixer. Ets únic, autèntic, immillorable. A l’escola quedarà un buit impossible de tornar a omplir.”
A l’esquerra de la carta i amb lletres grosses hi posava: ”T’admiro, t’aprecio i et desitjo “unes bones vacances”. Et trobaré molt a faltar!!”
MOLTES GRÀCIES MACA, ETS COM UN ANGELET, D’AQUEST QUE SEGUR QUE VAN AL CEL. PETONETS!!