I al iogurt l’anomenen “llagur”, i es queden tan amples, i pel matí et saluden cantant, amb allò del “Bon dia”, amb un somriure d’orella a orella, i el fesols de Santa Pau, amb brancada de bacallà i alls tendres, és únic, així com les patates d’Olot de fama totalment merescuda…
La gent té una simpatia especial que, fins i tot a mi que sóc molt primmirat en aquestes coses, em sembla prou natural. Demà anirem a Besalú, un poble com per somiar amb fades i princeses, i com no, amb prínceps que alliberen qualsevol opressió… De passada provarem la carn de xai a la brasa i si abans de treure-la li fiquen unes fulletes de romer,no passa res…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada