Una sardana i un cafè

I vaig ballar una sardana amb tu,
potser sense saber el futur,
i vaig perdre el pas expressament
per arrencar-te un somriure…
I et vaig prémer la mà,
i tu vas semblar estar a gust amb l’escalfor…
I després va venir el cafè,
però va ser un cafè amb gel,
un somni compartit,
pensava que pensàvem,
però només va durar una sardana i un cafè,
potser les mans no van parlar prou
i el cafè era molt curt...