evidentment vent. Són
com trossos de retalls de
núvols, més propers i
acolorits, subjectes i de
forma permanent, que
criden l’atenció en el seu
moviment. Els pobles, com
si fossin capaços de dividir
el vent, es valen d’ell per
assenyalar l’aire que està
sobre ells com a propi”.
Elias Canetti (1960)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada