Arribarà una nit en que serem sols a casa,
davant d’un foc de llenya seca, asseguts en un sofà tou,
i agafats de la mà i amb els ulls tancats,
i el silenci es farà tot un discurs de tendreses,
i el demà esdevindrà poc important i l’ahir llunyà,
i l’ara és perpetuarà per sempre més…
Nosaltres, sola, a casa, davant d’un foc de llenya seca…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada