Tu i la teva barba blanca formeu part del paisatge... tens una edat, te la imposen, prou que ho saps i prou que ho sents, i aviat romandràs allà al menjador, en una foto on fas la rialla al costar de la foto dels avís, que es allí des de tota la vida… Algun cop he comentat de tallar-me la barba i no sembla bé a gairebé ningú. Un dia faré un estudi del perquè…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada