Pobra senyora, allà, com a mig ajaguda,
en un banc, al racó de la plaça vella…
Té el cap blanquinós, poc pentinat, no massa net…
Tota en si sembla, un acabament d’un projecte inadequat…
Potser un marit a prop, o un fill o una filla responsable,
potser una societat mes justa, potser un servar més recte,
ves a saber, però es depriment veure coses així…
M’ha fet la impressió, la mateixa que quan veig un colom
finiquitant al vell mig de la plaça, davant tothom,
un tothom que no s’immuta per res, ni per ningú…
Realment trist, exageradament lamentable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada