Jo també he dormit sota una figuera i he vist fondre’s la nit,
i caure una figa madura al meu peu adormit.
He vist sortir un sol tímid que, travessant un núvol lleig,
s’ha presentat de sobte i ha portat les mosques,
i la sed, i la tos i, fins i tot, el fred acumulat de la llarga i trista nit.
Jo també he pixat fora del test i he acompanyat la lluna,
contant estels que, en caure, semblaven cuques de llum...
de bonica i tendra timidesa, mostrant el millor camí.
Doncs sí, jo també he arribat a casa i m’he tancat en clau,
i m’he trobat tan bé, que encara hi soc, feliç i bé, i després…
anirem per la riba, agafats de la mà, com diria el gran poeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada