El vent s’emporta les fulles seques i alça les faldilles de les nenes maques, que sembla que no els sap massa greu, tot i que es ruboritzen, com està manat. L’airet és gelat i et posa el nas vermell, i fa que la bici s’estigui a casa esperant una millor ocasió, tot i que ja fa dies que reclama, en plan amigable, ella m’estima molt, que hem de compensar els excessos festius. Fins i tot caminant, si tens el ventet a favor, vas molt lleuger i ràpid. Contemplant els rínxols que fa l’aigua de la mar, llençant al carrer alguna gota freda i prou nerviosa com per a no apropar-se…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada