La teva mirada és penetrant,
clara, que no defuig,
ni va perduda en aparences.
Mirada amb somriure incorporat,
mostrant camins de somni,
on no importa el bosc, ni el temps,
ni el tipus d'ocells o de cel,
perquè, tu ets tot això, i molt més,
per fer feliç la meva existència.
La teva presència és un consens,
una lluna de pau immensa,
i una esperança de progressió,
fins a allò il·limitat, sens fi, eterna.
Tu ets plenitud que sempre camina,
plenitud activa, que guanya cor al temps…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada