com la lluna a la nit,
com una cuca de llum
al camí dels somnis verds,
com l'ombra de dues...
rengleres de moreres,
que apaguen una mica
el sol i fan córrer l'aire,
el més fresc i el més net...
Miraves la font i la llacuna
et vaig veure reflectida a l'aigua,
entre els nenúfars...
i la poesia era bucòlica,
i el món es va aturar,
i la bellesa era a l'ombra,
que és el millor que té el sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada