No cal que parlem, sobra...
potser és una qüestió d'energia.
No, no cerquem res que no sigui...
una paraula missatgera,
portada per un vent nou,
a la terra nova, prop del mar...
Ja no conquerim cap món,
ni fem força de la unió...
per vèncer res, ni a ningú.
Només el silenci s'escapa,
per entre els somriures,
si més no, naturals, sincers,
que, entre una aparent solitud,
fan dolcesa de l'entorn…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada