Una pau a dos...

Avui el so del silenci xiuxiueja...
A la tele, sense veu, vols d'ocells,
reproducció de diferents tipus d'animals,
mares admirables, cries entranyables,
paisatge on viu la llibertat.
Els anuncis trenquen la pau, passo...
Per la finestra veig, s'escolta, la canalla...
és com un indret tancat de casa seva,
sembla el pati de l'escola, el seu,
on reina la pilota i el crit amic,
i tots plegats donen vida al barri.
La Teresa és a l'escola, la taula és meva.
El Pere i la Mar resten al Delta.
Ara, el silenci és pensament, joia.
Potser una aterrada al sofà petit,
una becaina intensa, dolça, curta,
un despertar sense sotrac de cap mena,
un viatge a la nevera, habitual,
acompanyat de la música amb fil
i amb tot el temps del món, guanyat.
L'estelada es posa gairebé horitzontal,
està una mica eixerida, cofoia...
ahir li van dir que era maca,
i no algú que passava en pla amable,
sinó la majoria dels catalans.
La Teresa arriba de l'escola, dilluns...
no hem de sortir, no en tenim ganes,
així que... una pau a dos, harmonia, vida...