San Fernando

Dia gran del nostre amic, celebració com cal... a més, avui tocava esmorzar a La Xarxa i, com sempre, bo, bé, fresc, casolà, amb el vi adient, l'aperitiu, el músic i, per acabar-ho de gaudir del tot, ho hem coronat amb una ampolla de Juvé & Camps que Fernando havia encarregat i romania al fresc per ser gaudida. Cafè, xarrupet verd i passeig fins al Miracle, arreglant el món i sent espectadors de primera fila de les "xerrades sense malícia" dels meus companys, que són molt divertits, en les seves rèpliques, parlant de vaixells, del temps i de les seves experiències variades de port i mar.

Avui ha estat una passada, sempre des del respecte i la conya marinera (mai més ben dit), anaven amb el compàs imaginari buscant la bisectriu, o la mitjana, per extreure un con de no sé on, però sempre amb una gràcia i un sentit de l'humor digne de viure-ho de prop. Un plaer, com sempre, els meus amics són impagables, tot i que són del Madrid (ningú és perfecte). Al proper esmorzar toca Delta... espero estar a l'alçada, el paisatge tot verd serà un lloable testimoni de bellesa...