La barca de l'amic

Allò de la tonyina fresca, de confiança, i els popets de mos segur i saborós.

Una cuinera a joc, amb llum i simpatia, una barca, una mar, un encert feliç.

Uns amics, un destí, una Xarxa, un estat, un plaer, una conseqüència.

Un bon gust, un bon tracte, pau, un sol de mar, una remor, un desig...

que el temps ens deixi com som, que els segons siguin de bàsquet

i la felicitat s'hi recreï sense pressa.

L'amo de la barca certifica, cofoi, la frescor del mar de xarxa en fora.

Cap insípid prop, plaer total a fons... el sabor no enganya, delícia.

Natura i veritat, ni farsa ni mentida, ni conserva ni nevera eterna camuflada.

De casa o de mercat, pregunta Fernando, de casa, responia l'amo de l'invent.

I nosaltres ens esplaiàvem de sabor, l'oli de mil gustos,

tot resum de la cocció de la frescor de la mar...

Tot plegat es quedaria manco sense la companyia d'un Elios,

un vi dels Costers del Priorat a l'alçada de qualsevol realitat de bona cuina.

Tocava esmorzar amb els companya, a La Xarxa.

Toca donar gràcies a la vida, a l'estada, a l'amistat,

a la barca i a la mar... i a tot allò que ens somriu.