dilluns, 19 de maig del 2014

Una d'escola...

Estic acabant de llegir la novel•la Victus, de l'Albert Sánchez Piñol, on el més interessant és la posada en qüestió de les versions oficials de tots dos bàndols i com cedeix la paraula als autèntics protagonistes de la història, des del general Villarroel fins als civils i soldats anònims que van lluitar a un costat i l'altre de les muralles. Per entre les planes del llibre, més de sis-centes, l'altre dia em vaig fixar en una expressió: "Em pensava que la guerra era la vostra llar", i em van venir a la memòria vivències viscudes a l'escola, que són realitats irrefutables...

Hi ha nens que sempre necessiten tenir algun tipus de conflicte, una guerreta, encesa, com una reivindicació i demostració dels seus poders, no sempre certs ni vàlids. El cap de grup de pits a fora, encara ha de ser més tibat en les seves accions. Com a contraposició, també sol haver-hi l'ànima que tempera, que harmonitza l'ambient, a qui li sap greu qualsevol situació d'injustícia, o de marginació, o de tristesa, o de rebuig..., fan el que poden per normalitzar situacions, i són feliços en els ambients de pau i respecte que ells han contribuït a crear. Recordo, com no, a la meva alumna Júlia Pascual, patidora per tot, i que el seu esforç per escampar bondat la feia única. Aquestes observacions a l'escola, entre nens, són educables i emotives. Sovint, els nens són els professors dels mestres...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada