dijous, 29 de maig del 2014

Cal obrir l'ull

I, a més, ni em pica ni em cou, obro l'ull, un riu, i sant tornem-hi, és allò que en diuen no servar bé... Un giravolt damunt del llit, posició recuperada i a dormir. No durarà, no deuria, evidentment, però avui he recuperat vells pensaments, de quan estava actiu i sempre amb son... veia lluny el dia el dia en què em pogués tombar, sense hora a seguir, ni preocupació. Bé, tot arriba, però cal vigilar per no atrofiar-te sense remei. Demà toca esmorzar de la penya però, a partir de dilluns, marxa, bici, ritme, ànim, salut, vida... Allò que té de bo la vida sedentària és que després et trobes pels sants llocs amb la santa gent que som amics però alguns ja ho han cremat de sobres i tu ho vas afegint de sucres i greixos... Bé, aquesta setmana ja ho he gaudit, ara toca bondat de la bona y seny. Un dels principals acords amb mi mateix, tot preparant la jubilació somiada, va ser aquest moviment per la natura i, en general, ho he complert prou bé. De totes maneres, és edificant i positiu trencar alguna rutina pesada, fer-te un plaer ocasional i gaudir-lo, tot i no deixar els hàbits de conducta saludable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada