Desil·lusió

El Barça, enguany, s'haurà de conformar només amb la Super Copa d'Espanya. Un acabament una mica lamentable, donant raó i arguments raonables a tots aquells que parlen de fi de cicle. Ha estat un any cru i complicat, on s'ha ajuntat tot allò que resta, que desestructura, distreu, desvia, desmunta i et treu de circulació. Jugadors bàsics amb una edat... més de trenta i amb anys a l'elit, lesions importants d'homes clau, malalties... i defunció de l'entrenador, que ens ha commogut a tots plegats.

Desil•lusió, no per la manca de títol, ja que "el Atlético" s'ho mereix i ha fet mèrits suficients per guanyar la lliga, sinó perquè sempre penso, agraït, en tot el que ha fet aquest equip. Recordeu... recordeu jugant de memòria al primer toc i els rivals, Madrid inclòs, corrent darrere la pilota, cercant ombres. És que m'ha fet gaudir tant del futbol, aquell art on la matèria prima són les genialitats de l'orquestra afinada... que ara em resisteixo a veure'ls així, sense esma, volent sense poder... Suposo que el curs vinent serà tot diferent, però jo... mai us oblidaré, campions!!