Un va per l'escullera, amb bici, com en Pere va per casa seva, com si la "impala" anés sola i gaudint de cada pedalada rítmica. Era un dia clos, on el sol batxiller feia ullades prometedores, però avui ha guanyat la nuvolada. La mar feia bromeres i les flors, aquelles blanques habituals de l'interior, semblaven haver-se desfet i ajuntat per esclatar contra la roca decidides... L'aroma de sal i iode i alga era altament agradable, net, pur...
L'aigua semblava moure's en cercles, entre contradictoris i concèntrics, i, per acabar d'adobar-ho com cal, avui m'ha gotejat la mar... i m'ha sabut tan bé que m'ha semblat una correspondència a l'estima del meu cor entregat. Era la segona entrada al Far de La Banya i la felicitat tenia ja suor i esforç, i la refrescada, com a plugim suau però acaronador i refrescant, ha estat una comunió de somriures... Des del Miracle, platja, mirant el mar, en zel, mogut, sembla que va de comiat. L'estiu és prop, farà de nevera... s'entrena!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada