Rabassaire

Camperol que, sota un contracte emfitèutic, anomenat rabassa morta, amb l'amo de terra de vinya, la conreava mentre vivien els primers ceps i quan aquests ja no donaven fruit el camperol es veia obligat a tornar la terra al seu amo i se'ls acabava el contracte. Penso ara, també, amb els pagesos de la gleva què, en el règim feudal, era el nom donat a la terra a què eren adscrits els serfs (serf de la gleva). I, per extensió, recordo amb afecte a tots aquells que treballant de sol a sol s'han dedicat al conreu de la terra... pagès, camperol, llaurador, agricultor, com vulgueu, home del camp en tot cas, d'aquells que en saben del temps i de llavors per sembrar i plantes per plantar, i dels adobs i herbicides, artistes del disseny, fent de l'hort una font de vida i aliment impagable. Home callat, de falç i aixada que ha esdevingut rei del tractor i la tècnica agrícola. Mai valorats en la seva justa mesura, fins que ens adonem que la seva vàlua i esforç constants són imprescindibles en les nostres vides. Molts cops, escoltar la seva veu és un tractat de ciència pràctica... tenen experiència i en saben del dia i de l'hora, del gra, del vent, d'aigües i sequeres i de la lluna plena i els insecticides... Vagi el meu respecte, homenatge i admiració a tot aquest abnegat col·lectiu pagès...