Dilluns, 26 N

Hem fet bici, encara feia prou bo i, evidentment, hem parlat de tot... de les eleccions al Parlament de Catalunya on, com sempre, no ha perdut ningú i s'ha quedat l'olla a punt per a que es compleixi allò que molts cops se m'havia creuat com a ideal per a Catalunya, un pacte entre CiU i ERC, però que mai s'ha pogut fer per la inclinació a la dreta dels primers i a l'esquerra dels segons. També Iniciativa podria aportar alguna cosa a la tendència independentista que reflecteixen prou bé els resultats, tot i que el senyor Herrera no m'acaba de fer el pes. El meu aplaudiment al professor Junqueras per la pujada, doblant els seus escons i passant a ser la segona força al Parlament. El meu respecte al senyor Mas que, tot i no aconseguir la majoria prevista, ha estat qui ha posat fil a l'agulla per tal que el somni de molts catalans encara sigui possible... Escoltant tothom, per aquí i per Espanya, el president Mas és el gran vençut, tot i els 50 escons, però molta premsa estrangera parla obertament dels triomf dels sobiranistes. Bé, ara és hora de seure i parlar. Tinc una certa i profunda curiositat pel que pot passar a partir d'ara... puc recuperar la fe amb les idees i els polítics o puc caure pels soterranis de la decepció més depressiva. M'agradaria captar signes de les intel·ligències més racionals, veure que hem aprés a escoltar, també a parlar amb llibertat sense fer-ho a cap dictat que no sigui de raó, seny i veritat. Cal tenir fe, l'esperança és tota i de caritat n'hem tingut tanta que gairebé l'hem gastada. Encara és hora per a tot, ànim... no hi ha res perdut!

També hem parlat del cap de setmana esportiu, amb la derrota del Madrid i la victòria del Barça a Llevant (0-4), amb dos gols més de Messi, el recital de Iniesta, inclòs un gran gol del crack, i el quart de Cesc. Alonso no va poder guanyar a Brasil i va perdre el mundial, no ha tingut un bon cotxe, el seu Ferrari no ha estat a l'alçada. L'Espanyol ja és cuer i l'entrenador perilla... llàstima, em cau prou bé...