Ja han passat tres dies des que la mare ens ha deixat. Anem recollint les seves coses: medicaments que tornarem a la farmàcia, bolquers, betes i moneders amb els que s'entretenia darrerament... Faig una mirada respectuosa a cada racó, sembla veure-la demanant les tisores o les agulles, perquè havia d'acabar un vestit que tenia començat, o volent anar a l'habitació perquè volia arreglar la roba...
Ahir, dissabte, vam anar a comprar al Carrefour... feia més de quinze anys que no anàvem enlloc en cap de setmana. Avui, diumenge, hem anat a esmorzar a l'Estil (entrepanet de tonyina) i ara anirem a donar un cop d'ull per Bonavista, on es pot observar una apropada del Delta a Tarragona... moltes fruites i verdures de les Terres de l'Ebre són exposades amb èxit en aquest famós mercat dominical. La Teresa llegeix el Diari de Tarragona, jo faig la crònica del dia. Avui hem dormit una mica millor, la vida continua amb tots els seus moments que la conformen.
A partir d'ara moltes coses i actuacions poden ser diferents... cal estar alerta i fer-ne un bon ús d'aquesta nova situació. Dilluns, demà, exercici de bici o caminada, planxa i verdura, una beguda zero, una peça de fruita, un cafè sol... i a seguir estimant agraït. La Teresa anirà a l'escola i jo no em quedaré dormint, i aniré amb l'Antonio i Fernando i, entre altres coses, no estaré sol al pis... ara encara molt gran, tot i que ple del més bonic dels amors. A les sis mirarem el Barça i, si marca, faré el crit de joia habitual... i la mare girarà el cap i farà el seu millor somriure complaent, com el pare que encara era més culé que jo, i amb la Teresa, tots quatre, ens n'alegrarem com fèiem sempre. La Teresa i jo tenim els pares al Cel. La Teresa i jo vivim un Cel a la Terra. La Teresa és un cel...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada