Quanta gent hem fet a les platges de la nostra vida castells a l'aire, sense base ni sorra, quanta gent ha perdut l'esperança després de la volada, quanta gent ha trobat el sentit de la vida, damunt d'una tovallola, amb els peus a la sorra i fent amb les mans somnis realitat en forma de castells... I en arribar a casa, o a la feina, o a la plaça o al bar de la cantonada te n'adones que tot és diferent, tot ha canviat per a bé i millor, només calia una reflexió de castell i la sorra, una mirada llunyana més enllà del nas, una inspiració blava i salada...
Des del mirador, de
fusta ell, amb jardineres, de fusta elles, altet per veure-hi bé i seure de
cara al sol i al mar, amb pàrking a sota, i coloms, molts coloms nidant entre
les fustes i portant missatges de les barques a qui esperen o van a buscar
puntualment. És el meu lloc de descans preferit, tot un relax, una visió panoràmica
de natura pura. Des d'allí, ja recuperats una mica, enfilem la pujada del Fortí
de la Reina per anar cap a l'Arrabassada, tot un espectacle, un conjunt de
postals que serien preferents dels millors col·leccionistes d'art. En plena
baixada, pels xalets de les famílies benestants de Tarragona, igual pots veure
uns esquirols enfilant-se pels pins de les zones enjardinades, tot saltejant
cotxes de gamma alta, minyones amb còfia i rics amb mànega regant les orquídies...
Tarragona té un encant especial, també des del mirador del Miracle, un amor de
ciutat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada