No pinta bé. Aquesta nit la mare ha tossit molt i l'hem hagut de girar cap a un costat alguna estona. Tampoc va poder ingerir cap aliment, tot i que durant el dia s'havia empassar alguna cosa. Ara, amb prou feines s'ha pres unes culleradetes de llet ja que, tot i que xuclava amb la palleta, després no engolia i li queia pel costat. Ara sembla tranquil·la i no tus tant, però fa una estona volia marxar a casa seva, a casa nostra del Delta.
He anat a parlar amb la doctora... m'he colat entre visita i visita i li he explicat de l'acceleració dels processos finals. Diu que passarà tan aviat com alleugere una mica la consulta. La meva intenció és evitar, en lo possible, sofriments innecessaris, i crec que per això estan preparats. Sóc a casa, al peu del canó, trist, amb el Pere i la Mercè, la Teresa és a l'escola i la Mar a la seva feina a Barcelona. Impotent, observo com es va acabant la meva mare, però encomano a Déu que sigui un traspàs fàcil, sense gaires patiments. Crec que es mereix, de la bondat divina, una abraçada ràpida i definitiva.
Feia fresqueta, però ara ha sortit un solet que escalfa una mica l'ambient. Ha trucat la Teresa des de l'escola i li he dit que vindrà la doctora perquè ho vegi bé i faci tot el que calgui. Són les dotze, igual baixo a comprar alguna cosa per dinar... Sembla més relaxadeta, potser...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada