25 N

Dia de festa i descans i notícies: econòmiques, polítiques, esportives, familiars... He cobrat doble la pensió, puntual, avisat correctament pel "piticlin" de La Caixa, i de moment no ens han retallat, almenys directament, tot i que ja sabem que som afectats per totes les evolucions de l'IVA.

Hem anat a votar tots tres, la Teresa, el Pere i jo... sembla que s'ha incrementat força la participació, sobretot a Girona i també la de les persones que viuen fora de Catalunya... ¡Socorro, que nos sacan de España!, diuen alguns. Ara és l'hora, diuen uns altres. Que no guanyi la farsa ni la mentida, dic jo, i que guanyi la democràcia, no aquella que es compra, sinó aquella que és neta i que és el menys imperfecte de tots els sistemes de govern.

En esports, una bona notícia... el Betis va guanyar al Madrid (1-0) amb lamentable espectacle depriment del seu entrenador, de qui mai podré entendre com un personatge així pot estar al capdavant d'una entitat com el Real Madrid. L'Espanyol ha tornat a perdre, ara a casa, amb el Getafe (0-2)... la cosa pinta malament i, a més, al camp se sentien crits de dimissió adreçats al president Collet. Molt complicat i per tot plegat, àrbitres i expulsions incloses, també lluites socials. El Barça juga a les nou del vespre al camp del Llevant, que no serà gens fàcil, però si es pot jugar i els blaugrana poden fer el seu joc habitual i guanyen, ens ficaríem a onze punts dels blancs, la qual cosa seria una meravella de passada.

El Pere ha marxat després de dinar amb una bossa de mandarines "del meu hort" i un paquet d'arròs d'enguany que li ha regalat el seu padrí. El cap de setmana amb el Pere té unes connotacions especials... si ve la Mar, la festa és completa. Ara em fa il·lusió anar tots quatre a fer una calçotada d'aquelles a gust del consumidor, i que fan catalanitat i família d'allò més bé. Ha estat un cap de setmana que ha donat per tot i bo... ara només cal que guanyi el Barça...