En plena forma

Un altre cop en marxa, tot i que feia fred i ventet gelat, semblant al d'ahir, però el dia no era clos, no amenaçava aigua i, en vèncer la primera impressió de cara, nas i orella, l'Antonio i jo (en Fernando ha anat a passa ITV del seu cotxe) hem enfilat cap al Pont del Diable. Anàvem ben abrigats, però m'he deixat els guants i, en un principi, m'han fet falta, però després de caminar una mica i de què el sol mostrés la seva generositat em sobrava tot. Avui hem fet una ruta diferent. Tot buscant el camí on són les inscripcions d'en Puig i Valls, que darrerament no trobem, ens hem ficat per una sendera que ben bé podria ser de caçadors o de boletaires, tant d'una cosa com de l'altra n'hi ha constància a cada pas... terreny furgat pels senglars, cants d'ocells, excrements de conills, també bolets de diferents classes i d'aspecte magnífic, que no hem agafat per desconeixement micològic. Al final, hem fet cap al camí de l'esquerra per on anem a veure l'alzina centenària, i d'allí al mas del Garrot. Prou bé, hem arribat a dos quarts d'una, hem fet un cafè al de Walter (la Lourdes estava tancada) i cap a la dutxa.

Sóc a casa. Espero la Teresa, que surt a les dues. Dinarem conill amb bolets que ens va regalar un veí. A la tarda anirem a comprar. Dissabte a collir cítrics al Delta, al meu hort evidentment, i el diumenge a Barcelona per celebrar l'aniversari del nostre fill. L'Albert Cuevas m'ha enviat un correu per dir-me si ens faria gràcia anar al festival de Santa Cecília, a més de preguntar-me com ens anem refent. Li he contestat agraint la seva atenció per pensar en nosaltres, tot i que explicant-li que ja teníem previst el cap de setmana a la ciutat comtal. Demà m'agradaria poder fer bici, però per a això no ha de fer vent... veurem què passa, però ja són dos dies sense veure el mar de prop, tot just ara que va de marejol o maregassa o brava mar, que no muntanyosa...