Ha vingut el Pere

Hem dormit una mica, fins les deu, i després hem anat a esmorzar de forma prudent, com correspon a un jubilat assenyat i a una senyora com cal... com cal que siguin les senyores... A les dotze hem anat a l'estació a buscar el Pere i l'hem portat al Maset, un restaurant de Montbrió on fan de tot i bo, calçotades a gust del consumidor incloses. Hem dinat molt bé, tot i deixant la calçotada per a una propera ocasió on hi siguem tots quatre. Bones torrades amb ibèrics i excel·lent planxa, vins a joc, negres, evidentment, i un mató de debó que feia temps que no trobava tan aconseguit. Com passa tantes vegades, el cafè no estava a l'alçada, però per tracte, originalitat del lloc i qualitat en general del menjar, mereix un notable alt. Us el recomano!

Havent dinat, hem enfilat cal al Delta a collir mandarines i veure la família... Delta, el de l'Ebre, el meu i el de tots, com la mar. El Delta ara, amb els tancats plens d'aigua, té color d'aigua terrosa amb taques blanques i grises i negres d'ocells de tota mena. És un camp sense verds, sembla mentida però hom s'imagina que aquí pots recrear-te contemplant tota mena de tonalitats... caigudes de sol que només passen aquí, grocs, or lluent d'arròs madur, vermells de bec de polla d'aigua, colors de foc d'un sol que surt potent i nerviós i es reflexa i tranquil·litza amb l'aigua pacífica de l'Ebre i els canals. Avui va de recomanacions, faltaria més... La meva terra té un color diferent per a cada estació de l'any. Els vostres ulls us agrairan per sempre més la contemplació de tanta bellesa, ja sigui en diferents verds, grocs, marró, gris i tot l'arc de Sant Martí que vulgueu. Veniu al Delta... relaxa i pacifica i és tot un regal on el bon gust pot gaudir plenament...

Demà anirem a votar. Ara, ja tenim penjada l'estelada al balcó, tota una proclamació d'intencions, tot i que sabem que ningú no comprèn ningú... però tenim molt clar que nosaltres som nosaltres...