L'hivern treu el nas

Els tres mosqueters (l'Antonio, el Fernando i jo) hem caminat fins al Pont del Diable i d'allí, i per camins pedregosos i olor de bosc humit i en calma, hem arribat fins al Mas d'en Granell, senders furgats per senglars que, tot i no veure'n mai cap, donen mostres evidents de la seva presència propera. A la tornada, allò que en un principi era una pluja fina s'ha anat intensificant i ens hem hagut de posar l'impermeable que, per cert, encara no havia estrenat i m'ha fet un esplèndid servei. Sembla que, a partir de la tarda, l'hivern traurà el nas vermell i les orelles a joc, i les temperatures baixaran, i les neus de valls i muntanyes faran la seva arribada triomfant. M'agradaria que, aquest any, nevés a Tarragona i al Delta, i veure la costa blanca... i la platja i, fins i tot, el mar. Tot un bany d'energia purificadora, un desembre congelat que convidi a l'escalfor de la llar, al recolliment, a la pau de casa i la família, per a tot aquell que en té... de pau, casa i família.

Avui és el dia en què la Teresa va de bala... diu que si a la tarda fa molt mala hora vindrà directament a casa, i si no trucarà com cada dia i anirem a Les Gavarres a comprar coca-cola zero alemanya i tovalloles petites per fer una renovació, que ja toca. El Pere ens ha enviat una foto del dinar que acabava de preparar pel Whatsapp: salmó al forn, acompanyat de rovellons i gules amb alls tendres i julibert. La foto feia patxoca... aquest xiquet és un artista, també a la cuina, ara només cal que un dia ens convidi a la seva taula i ens mostri les seves creacions i especialitats... Són les tres, plou i fa tarda de sofà i cafè, i llibre i tablet, alguna horitzontal o inclinada de son i descans. Diuen que, demà, el fred i la mala hora ens desarà a casa, vull dir als jubilats, així que potser acabaré de llegir "Pa negre", que ja em falta poc, escriuré més expressions caveres i faré sudokus i escacs per un tub, a més de llegir el correu i els diaris per la tablet. Esperaré a la Teresa i anirem a dos on sigui... o enlloc, i estarem d'allò més bé, aquí o allà, estarem anant o no, estarem la Teresa i jo, la reina i jo, tots dos de pac, parell de dos.

La Mercè acaba de marxar. El mes vinent ja no serà amb nosaltres, però sempre la tindrem en gran estima. Ha tingut cura del Pere petit i dels meus pares durant vint-i-tres anys i ho ha fet com si fos una més de la família... la nostra gratitud és total. La vida continua, ara li tocarà fer-se càrrec dels seus pares, que ja són grans i estan una mica delicats. És una bona noia, mereix sort en la vida...