Avui, descans i Pere

La Teresa ha marxat, com sempre, i jo m'he quedat, com mai... Sabeu aquells dies que dormiries més i dius què carai!! Avui és la meva!... He trucat a l'Antonio per dir-li que tenia compromís i no sortiria i m'he tombat plàcidament fins les deu. El Pere vindrà a dinar, la mare el recollirà a l'estació i ens trobarem, si puc aconseguir taula, al restaurant, regentat per un tortosí, A la vora de l'Ebre, que fan prou bé els menjars típics de les Terres de l'Ebre... només caldrà avisar-lo de què les coses ens agraden més cuites. Són les onze, sóc a l'Estil on he esmorzat una mica i he fet un talladet. La sorpresa ha estat que a l'hora de pagar no portava prou cèntims. Evidentment, cap problema perquè ja em coneixen, però he hagut de fer el numeret del despistat i tal, i és que és allò que jo dic... només em manca ésser savi, perquè de despistes vaig ben servit.

El Germà Joan Carles Vázquez, director de La Salle Reus, m'ha enviat un correu de condol i pregària i, com és habitual en ell, em parla de la germana mort en la seva visita a casa meva. La meva gratitud a tota la Comunitat de Germans, companys i amics que s'han dirigit a mi en aquests moments, és total. A molts us he sentit molt prop i us ben asseguro que hi ha afectes molt reconfortants.

La vida fa moltes voltes... sembla que, després de molts anys, la Teresa i jo tornem a viure en parella, sense pares ni fill. La cosa es veu més grans, només ocupem un sofà davant d'un televisor immens, ens mirem sovint i fem mutis de comprensió total... molts cops no ens cal parlar, d'altres ens expliquem banalitats, sempre... sempre som prop d'ull i de mà. A la tele fan sèries i notícies, algú parla, sembla que hi ha més gent a casa, però aquests no escalfen, els buits són records entranyables... Tornem a viure en parella.

El Pere i la Mar són al nostre abast, són al cor i al cap. També viuen en parella, la qual cosa no vol dir que estem aïllats, tancats, desats, simple i senzillament, tots o gairebé, seguim uns passos que semblen marcats, destí que hem de valorar i gaudir i aprofitar totes les possibilitats. Hem de governar la nostra vida de llibertats en pau, de família i amics, tot respectant les actituds de cadascú i els sentiments. Som els reis de la casa nostra i germans de tots els altres reis de casa seva... Parelles de dos, de dos mil anys, o de dos dotzenes, parelles de vellets encantadors, parelles, tots fent de tu... un altre jo, un nosaltres viu i millor...