- L'amo del carxofar, que no té carxofes i vol manar, com per dir-li a algú que no té dret a posar-hi cullerada.
- Quin caguero! Tant m'hi fa, tant se me'n dóna.
- Era un problema molt claret, que és molt fàcil, molt senzill i entenedor.
- És una bacona, bruta i amb poca solta.
- Bussera a l'anca, que encara és molt jove per fer allò que pretén.
- Quin quadro! En referència a la crua realitat d'alguna situació.
- No saber-ne de la missa la meitat, per a tots aquells que parlen desconeixent el tema.
- És molt bèmbia, probeta... que és molt tova i amb poc esperit, pobreta.
- Ves a pastar fang! Per enviar algú a fer punyetes.
- Mancal o bancal, per anomenar el davantal.
- Et pegaré un copet entre cap i coll com als conills, et desnucaré d'un cop.
- Sempre té un budell buit, sempre té gana.
- Ets un budell, dit a algú en pla molt despectiu, com si fos un abocador, una claveguera.
- És un carnús... al Delta, un carnús és qualsevol animal mort en descomposició que baixa surant pel riu o pel canal i fa referència a tota persona malànima i sense escrúpols.
- Això és peix del cantaire, ho deia la meva àvia referint-se al peix del Cantàbric que considerava que era menys fresc.
- Empalls de la Catxa, dolços com un sucre. Expressió d'un cavero que en portava al Perelló per bescanviar-los per vi.
- De quin pa farem sopes, per expressar tota mena de perills i dubtes.
- Tenir la gràcia al cul com les abelles, quan algú no és gens simpàtic ni divertit a simple vista.
- Ser d'Amposta, per anomenar algú potser una mica finet i diferent.
- Cap salat, li deia la meva mare al seu germà, el meu padrí, potser per la gràcia i el bon gust de les seves pensades.
- Tu vols que lo riu vagi cap amunt, quan algú va sempre contracorrent.
- Cagalló de partera, gran, maco, complet.
- Fer cara de pa sucat amb oli, com a reduït, tot i que amb certa brillantor.
- Mal te caiguin cent llamps, com per llençar una malaurança a algú.
- Digues beta, corre, corre que ta mare es peta, dita popular infantil.
- Digues pedaç, besa'm lo cul de detràs, per empaitar algú i fer gràcia.
- Un plat de recapte o de calent, en referència al nostre típic arròs, col i fesols.
- Cagar-se a la calçonada, tenir por i fer-se enrera.
- Està ple com un ou, que no hi cap res més, atapeït.
- Morros de xona, tenir els llavis semblants als de la vulva.
- De llevant o de ponent, de la figa sigues parent, ja se sap... una dona sempre és una dona... les mares, la Teresa... tot dit "causa locuta est".
dijous, 29 de novembre del 2012
De la nostra parla
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada